Coneix l’ESS amb 4 punts

Què és l’economia social i solidària?

Cada cop més mirades es posen sobre altres formes de fer economia. Perquè és economia el que estan fent totes les persones quan resolen les seves necessitats materials gestionant recursos, produint bens i serveis, comercialitzant-los, consumint-los o accedint a la moneda i al crèdit mitjançant iniciatives econòmiques populars orientades a la satisfacció de necessitats, gestionades de manera democràtica i compromeses amb el seu entorn.

Les entitats de l’ESS tenen en comú que es fonamenten en l’autoorganització, en la seva orientació a buscar la satisfacció de les necessitats bàsiques (en lloc de la maximització dels beneficis), i amb el seu comprimís amb la comunitat, la igualtat i la democràcia. Son pràctiques econòmiques privades i independents respecte els poders públics, orientades per valors com l’equitat, la solidaritat, la sostenibilitat, la participació, la inclusió i el compromís amb la comunitat, i també, són promotores de canvi social.

Així, tot i que les iniciatives que la conformen són molt diverses , totes comparteixen uns elements comuns que defineixen el caràcter transformador:

  • La gestió democràtica i participativa.
  • L’orientació a les necessitats humanes., posant l’economia al servei de les persones , gestionant els recursos equitativament i explotar-los de manera sostenible.
  • El compromís amb la comunitat. Contribueixen a millorar la societat, creant ocupació, prestant serveis, vinculant-se al territori, donant suport a causes socials, finançant iniciatives de solidaritat amb els països empobrits i col·laborant amb moviments socials transformadors.

 

En quines activitats i en quines empreses
actua l’economia social i solidària?

Trobem iniciatives d’Economia Social i Solidària presents en tots els sectors i àmbits de l’activitat econòmica. Així, abraça des de la producció (amb una propietat col·lectiva de l’empresa), passant per la comercialització de productes o serveis (amb un tracte just entre totes les parts) fins al consum (amb unes pràctiques responsables i respectuoses amb les persones i l’entorn). Fins i tot en l’àmbit financer, energètic o cultural trobem iniciatives d’ESS que ens ofereixen una alternativa.

També considerem ESS les iniciatives comunitàries informals com els bancs de temps, xarxes d’intercanvi, grups de criança compartida, entitat de gestió d’un equipament o un servei públic de manera comunitària, col·lectius de consum agroecològic, etc.

Pel que fa al tipus d’empreses, es tracta de formats jurídics en els quals la propietat, o almenys la major part d’ella, habitualment recau sobre els mateixos treballadors. El format d’empresa més freqüent és el de cooperativa, però també hi ha societats laborals, associacions i fundacions, grups de consum, entitats de finances ètiques, iniciatives agroecològiques, cooperatives d’habitatge en cessió d’ús, monedes comunitàries, empreses d’inserció….

Quins beneficis aporta al territori?

L’ESS aporta múltiples beneficis econòmics, socials, culturals i ambientals generats per les seves activitats i les innovacions socials desenvolupades. Les pràctiques de l’ESS milloren les condicions de vida de la població, creant llocs de feina estables, produint béns i distribuint-los de forma més sostenible i ecològica, augmentant les rentes agràries i contribuint a mantenir el medi rural, concedint crèdits a sectors populars, etc. A més, la ESS constitueix un laboratori quotidià a on assajar una altra forma de fer economia, una escola de ciutadania activa, una important eina per teixir la comunitat, i un motor de democratització de la societat, de la sobirania alimentaria, de la justícia i la igualtat o dels drets laborals i socials.

A més, l’Economia Social i Solidària ha mostrat ser una bona eina pel desenvolupament local, ja que la majoria d’aquestes iniciatives neixen per resoldre necessitats d’una comunitat determinada, mobilitzen els recursos locals i generen uns beneficis que acostumen a circular dins del territori. A més, com que sovint son projectes integrals, no únicament econòmics, activen la vida cultura i social, i això genera comunitat i ciutadania activa.

Perquè, en efecte, les entitats d’ESS han resistit millor a la crisis que les empreses tradicionals (l’anomenada resiliència cooperativa) i demostren diàriament la viabilitat d’una economia que gira al voltant del treball cooperatiu (en la producció), la comercialització justa (en la distribució), el consum responsable (en el consum), l’ús ètic i solidari de la inversió (en el crèdit), les monedes socials (en la circulació), la generació i gestió dels bens comuns (en la propietat dels recursos) i la socialització dels excedents (en la distribució).

.

Què s’està fent a Manresa i al Bages?

L’ESS constitueix un aliat imprescindible per qualsevol govern que vulgui construir un model socioeconòmic més equitatiu i sostenible. Per altra banda, un dels reptes als quals s’enfronta l’ESS és el reconeixement per part dels governs i de la ciutadania dels múltiples beneficis econòmics, socials, culturals i ambientals generats per les seves activitats. Per aquest motiu, el diàleg i la col·laboració entre els mateixos actors de l’economia social i solidària, i entre aquests i l’administració és vitals: permet el desenvolupament de l’economia social per se, però també permeten millorar l’impacte de les polítiques públiques i facilitar el desenvolupament de mesures eficaces i sovint innovadores per satisfer les necessitats de la comunitat.

L’Ajuntament de Manresa, des de ja fa uns anys, aposta per l’enfortiment de la xarxa d’economia cooperativa, social i solidària existent a la ciutat i per recolzar i acompanyar noves iniciatives, com a forma de transformar l’economia i aconseguir una repartició més justa i equitativa de la riquesa.

Aquesta tasca la dur a terme des de diferents organismes propis, com poden ser el CEDEM o el CIO, el treball amb altres organismes (com l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central), participant en diferents xarxes (com la dels Municipis Cooperatius de la Federació de cooperatives de Treball associat de Catalunya, o la Xarxa de Municipis per l’ESS), o la organització d’esdeveniments per fomentar i difondre l’ESS (a l’Expobages, la Ecofira, la Mostra d’ESS…). Aquest nou any 2018, i lligat a la importància de difondre l’ESS com una opció de consum entre la ciutadania en general, es pretenen impulsar accions com la creació d’una aplicació, la creació d’un mapeig exhaustiu de totes les entitats al territori, i l’edició final d’un catàleg on publicar-les.